Aquesta faula em té molt intrigat, i fins i tot inquiet. És una faula sense ensenyament; no hi ha ensenyament en aquesta faula, o si més no, jo no li sé veure. És com un d'aquells somnis estranys que a vegades ens explica l'Aparici: incomprensibles, inclassificables.
Escolteu...
"Un pescador que sabia tocar la flauta va agafar les flautes i els filats, se'n va anar cap al mar i es va quedar plantat al sortint d'una roca. De primer tocava la flauta esperant que els peixos, atrets pel bon so, saltarien per si sols fora de l'aigua. Però com que, malgrat afanyar-s'hi molta estona, no va aconseguir res, va deixar estar les flautes, va agafar el rall i, havent-lo tirat a l'aigua, va pescar una munió de peixos. Quan els treia del filat i els deixava a terra, s'adonà que bellugaven i va dir: Animals estúpids, quan tocava la flauta no ballàveu, i us hi poseu ara que ho he deixat córrer!"
(trad. Montserrat Ros)
No hay comentarios:
Publicar un comentario