Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre
(entrepà de truita
a la francesa amb un lleuger escapçament a la capçalera)
Aquí tenim
en Robespierre,
un home fi i
cultivat,
d'esperit despert,
a qui agrada
saludar
la distingida
concurrència
amb protocol
estudiat;
inclina als peus,
complimentós,
la testa altiva,
i
diu amb veu enrogallada:
“Estigueu bons,
sigueu sencers,
no passeu ànsia,
pel que vulgueu, en
confiance,
ara treballo de
cuiner.”
Tallava testes a desdir
fins gairebé abans d'ahir,
però quan es va acabar la festa
es va tornar
persona honesta.
El trobareu prop dels fogons
potser amb els ulls enyoradissos
d'aquells bons temps rodoladissos,
però tanmateix,
per fer passar l'ensopiment,
el seu enginy sempre amatent
a produir una sorpresa,
acaba d'inventar
la truita a la francesa.
Un parell d'ous molt ben triats,
ben debatuts i remenats,
un pols de sal per donar gust;
oli d'oliva, però ben just,
i la paella en el seu lloc,
damunt del foc.
Quan sentis l'oli fer rum-rum
i que treu fum,
no pots badar, sense trigança
-talment et fessin rei de França!-,
aboca prest l'esgrogueït
en aquell fons arrodonit.
Un tel ben prim es va engreixant...,
el groc es torna més
brillant...,
sobre el fons noir un edredon...
que va llevant, que va llevant
(talment al prat, el papillon
es va esbargint,
movent amb gràcia els alerons).
Volta per aquí, volta per allà
-hi fa bonic el teu xiular!-,
amb la forquilla embolicant,
com un vailet saltataulells
amb molta mà a lligar fardells.
I el parell d'ous tan ben tractats,
des del més fons d'aquell
paquet,
van gemegant:
“Acotxa un poc!; acotxa un poc!,
però que no ens punxi el
forquillot!”
Ara atenció que arriba el risc,
i no s'hi val a fer el badoc;
la capitomba és a barrisc:
després del bot
cal entomar-la dintre el llit:
Hop, hip, hop..., hip!
I sacsejar amb suavitat,
que pugui dir: “Quin benestar,
que bé que em moc,
era veritat que és un bon coc!”
Apaga el foc,
i en posar al plat... el darrer toc.
I tot això qui ho fa millor
que el savoir faire
d'en Robespierre?
Aquí el
tenim, en Robespierre!,
un home fi i
cultivat,
d'esperit despert,
a qui agrada
saludar
la distingida
concurrència
amb protocol
estudiat;
inclina als peus,
complimentós,
la testa altiva,
i
diu amb veu enrogallada:
-Estigueu bons,
sigueu sencers,
no passeu ànsia,
pel que vulgueu, en
confiança,
ara treballo de
cuiner.
